Les desigualtats estan ben paleses a la nostra societat. La majoria d’elles deriven de la inexistent igualtat d’oportunitats real, generalment relacionades amb l’educació: si no es pot accedir a una bona educació (entesa a més com a dret universal i individual) costarà molt més desenvolupar-se professionalment però també en l’àmbit personal. Tanmateix, i lluny de posicions derrotistes, pensem que encara som a temps d’actuar. Cada estudiant pot acompanyar a un infant o jove en situació (de risc) d’exclusió social, motivar-lo per aprendre, donar-li confiança en sí mateix i recolzar-lo al màxim. Amb el temps, s’estableix un vincle personal que permet crear un projecte en comú basat en la confiança i que ajuda, en darrera instància, a tractar tot allò que envolta la vida de l’infant i que és la causa profunda del seu fracàs escolar.
